No votar és el primer pas de qualsevol alternativa.
Els mil anys d’història de la República de Sant Marc només s’expliquen pel seu compromís en la defensa de la llibertat, demostrant-nos que un estat només pot sobreviure si té una idea a la seva base.
Barcelona segueix sortint als mapes del món, i la seva estatura mítica encara avui no és sinó un miracle. Com hi hem arribat, i que n’hem de fer, d’aquest miracle?
Malgrat el fracàs dels intents per a convertir els presos polítics del procés o Jordi Pujol en un nou boc expiatori des del qual construir la pau social, aviat ho tornaran a provar amb Carles Puigdemont.
És un cop d’Estat la manera d’aconseguir la independència d’un país?
El decreixement és com una d’aquelles profecies que, malgrat tenir raó, no serveixen de gaire més que per fer-nos sentir que hem fet tot el que estava al nostre abast.
Deia Andreotti que el poder només desgasta a qui no en té — només des d’aquesta màxima s’entén la desfeta política del catalanisme modern.
Les decisions a nivell estratègic són determinants en la victòria o la derrota. Els èxits tàctics i operacionals difícilment compensen una estratègia deficient.
Als anys 1990, l’estat francès aconsegueix la seua última gran estafa, que li va permetre fer callar les reivindicacions regionalistes gràcies a un nou arsenal legislatiu.
Són els bandolers rebels polítics d’un altre temps?
El feminisme de gènere té problemes per definir el subjecte del feminisme «dona».
Jordi Graupera està cedint la seva imatge i idees als partits processistes.
Rep cada número, directe a la teva bústia
