El que diferencia al partit-estat d’altres formes organitzatives és que el partit-estat es veu a si mateix com l'encarnació de l’estat que vol construir.
Lluny del significat actual, pervertit i aliè a la nostra realitat històrica, Catalunya té una assentadíssima tradició del pacte, avui desvirtuada per la realitat i context polític de la nació.
A Catalunya es repeteix sense criteri la idea que les forces militars han de ser reduïdes.
Les elits catalanes sempre viuen atrapades en l’equilibri entre intentar apel·lar a les masses i alhora mirar de contenir-les.
L’arquitectura de l’Estat espanyol en protegeix la seva castellanitat.
El primer objectiu de la lleialtat és la supervivència.
Controlar què podem sentir significa controlar què es pot pensar i debatre. Per això a Catalunya el que es jutgen són els sentiments.
A la Catalunya contemporània, tots els moviments polítics importants s’han construït des de baix.
El Macià polític va desil·lusionar-se ràpidament del sistema parlamentari de la Restauració
La història de la mediació és una història plena de fracassos.
Totes les formes de partits moderns accepten política com a pràctica “totalitària”, que implica una batalla econòmica, ideològica i cultural
La postmodernitat ha implicat un renovament de la implicació política col·lectiva, que s’articula cada dia més al voltant d’identitats d’adhesió sentimental.
Rep cada número, directe a la teva bústia
