En el cinquanta-quatrè número d’Esperit reflexionem sobre el conflicte a Ucraïna i el seu impacte en la història i la percepció dels segles, sobre les unitats socials del país i la construcció de la lleialtat, el sentit unívocament castellà de l'Estat espanyol, la coerció dels sentiments a la Catalunya actual, la visió liberal de la pau i de la guerra i la figura de Macià. Addicionalment, el número compta amb la novena entrega de Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit. Josep Asensio proposa que les tribus digitals fora del radar de l’oficialitat podrien constituir una nova font de poder polític, sempre i quan toquin en algun punt amb el món físic i puguin expandir-se més enllà del domini de les xarxes. Oriol de Marcos reflexiona sobre la lleialtat com a dimensió necessària per evaluar la força d’un país. Toni Babia defensa que els catalans, a ulls de la Constitución de 1978, no existim en realitat com a subjecte polític diferenciat. Bernat F. Roca argumenta que els intents rellevants de mediació i d’arbitratge en la història han estat fallits, i que l’ideal d’una pau perpètua és inassolible. Dolors Clotet reflexiona sobre com a Catalunya s’exerceix la coerció i la limitació de pensament a través de controlar què podem o no sentir. Lluís Lacruz continua resseguint, de 1914 a 1923, l’evolució de Francesc Macià i la construcció del seu mite. Els subscriptors premium i mecenes tenen accés a un article especial en què Frederic J. Porta i Bernat Roca analitzen la invasió russa d’Ucraïna com un dels punts finals de la pax americana i, per tant, del segle XX.