Feia l’efecte que a Occident érem en l’època més estable de la història de la humanitat. Una època definitiva, sense volta enrere, sense futur diferent; una mena de final de la història. I no era d’estranyar: encara ara no hi ha cap alternativa interna seriosa, cap grup amb una teoria o una estratègia potent de conquesta de l’Estat; no hi ha militars salvapàtries, ni obrers utòpics, ni...