Història, identitat i culpa
La culpa històrica només porta a l'autodestrucció de les identitats que s’hi abandonen.
Dolors Clotet
Catalunya va bé
Caure en els discursos pessimistes que, darrerament, es fan a Catalunya és una forma de justificar la covardia i la inacció, un risc que no ens podem permetre.
Joan Simó
L'independentisme hiberna
L’independentisme sobreviu sota la capa de gebre del postprocés.
Frederic J. Porta
Herois nacionals
El nacionalisme català s’ha basat en les institucions i ha descuidat els elements durs que aporten més resiliència
Bernat Mallén
Catalunya Nord: non terrae plus ultra
A partir del 1960, la muda física brutal del territori nord-català ha pogut esbossar el retrat d’una societat trencada.
Lluís Dagues
Totalitarisme sense ideologia
El món és testimoni inconscient de l'emergència de noves formes de totalitarisme.
Forrest Robinson
Del Cinca a l’Alguer
L’Aragó és encara important per Catalunya.
Toni Babia Privat
La Monarquia catalana
El que Catalunya necessita és potser un rei.
Miquel Vila
Peixos amb brànquies i pulmons
El dipnou és un peix que dona un exemple simbòlic.
On vas, Barcelona?
Ni nació sense estat, ni país sense capital.
Guillem València
La vida normal
Venen anys d’estancament polític en què el desencantament és una opció inevitable, però també útil, pels resistencialistes.
Bernat F. Roca
‘Katallani’ o el dret dels catalans a la maldat
Rere la superioritat moral que ha guiat el discurs cultural autonòmic s’hi amaga una forma de castració sibil·lina pensada per allunyar els catalans de la violència i, per tant, del poder.
Esperit 2023. Tots els drets reservats.
Rep cada número, directe a la teva bústia
