La realitat actual és fantasmal, suspesa en un encanteri d’alienació i explotació, de fetitxisme i mercantilització universal, ens diu Fusaro.
El pensament català pateix d'esclerosi, una conseqüència directa de l'empobriment de la vida política i intel·lectual del país.
L’IPC o el PIB no són mesures rigorosament objectives.
Tot i els esforços per asfixiar-la, la política continua ben viva.
El retorn contemporani al tribalisme i a la identitat de grup només es pot entendre com a rebuig a la idea uniformitzadora de ciutadania.
Esperit entrevista el filòleg clàssic i escriptor Raül Garrigasait. Li preguntem sobre el seu últim llibre, Els Fundadors, i sobre com veu Catalunya.
En política tant important és el que fas tu com el que poden fer els altres per tu.
La Catalunya postfranquista es va fundar sobre una mentida de tres peus i aquesta mentida ens ha dut no només al perill de mort nacional, sinó també a un seguit de mancances ètiques evidents.
Eiximenis és un dels autors oblidats de l’esplendor medieval de Catalunya.
Les camarilles són els fonaments del poder autonòmic a Catalunya.
La Catalunya actual és una nació que viu confinada a les institucions, presa del sistema autonòmic i la seva inèrcia.
El cas d’Alexander Golovín ha mostrat coses que ni els compradors ni el comprat s’esperaven.
Rep cada número, directe a la teva bústia
