En el trenta-cinquè número d'enguany reflexionem sobre el pensador italià Diego Fusaro, advoquem per elevar el nivell intel·lectual del país, tractem la mística de Hölderlin, analitzem l'estructura de la riquesa del país, desmentim veritats històriques hegemòniques, diagnostiquem mals de la política catalana i carreguem contra el concepte de ciutadania. També incloem Metralla #2. Eudald Calvo s'endinsa en l'obra del filòsof italià Diego Fusaro, una de les figures més interessants des d’un punt de vista teòric. Fusaro ha intentat unir el millor de Heidegger amb el millor de Marx; des d’un punt de vista pràctic, ha posat els ciments per començar a bastir una alternativa. Marc Comerma reclama una elevació del debat polític i intel·lectual de Catalunya. Els reptes de país que se'ns plantegen al davant ens esclafaran si els catalans continuen immersos en el marc de pensament eixorc i elemental que el processisme ens ha llegat. Albert Ferrer acaba el recorregut sobre els principals autors romàntics amb la mística de Hölderlin, considerada el punt més alt de la mística romàntica. Bernat Mallén encoratja els catalans a enriquir-se i fer més forta la nació. els que creuen que la democràcia consisteix només en el sufragi han de saber que ser-ne més i més rics té repercussió en els resultats electorals i els projectes nacionals. Marc Maynou continua la seva sèrie d’articles presentant i desmuntant alguns dels mites del liberalisme i de la visió progressista de la història. En aquesta entrega, exposa com l’IPC o el PIB no són mesures d’una objectivitat equiparable a la massa o el volum dels cossos, sinó instruments estadístics de construcció dubtosa. Frederic J. Porta analitza l’estat de la política. Tot i els canvis cosmètics, el fracàs del 2017 i Urquinaona han liquidat l’autonomisme. Els delicats equilibris de la política es fan per enterrar la memòria de la dècada de 2010. El mateix autor ressegueix les batusses entre catalanistes i espanyolistes a la Universitat Autònoma durant la II República espanyola. L’ambient enrarit avançava una de les grans clivelles de la Guerra Civil: l’enfrontament entre Catalunya i Espanya. Bernat F. Roca argumenta que la noció de ciutadania moderna és incoherent i té conseqüències perverses. Convé construir una idea de ciutadà arrelat en una tradició històrica.