La riquesa té pàtria
Ens cal ser més, i més rics, i que ells siguin menys, i més pobres.
En l’era del postprocés, és interessant veure la degradació del debat públic; et fa adonar que la política catalana estava feta de paper maixé: amb una forma pomposa però buida per dins. Símptoma d’aquesta buidor n’és també la polèmica arran de l’ampliació de l’aeroport, en què el focus s’ha posat en si valia la pena sacrificar la Ricarda i totes les seves bestioles per un augment d’algunes...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.