Els avenços tecnològics no són neutrals, inevitables o necessàriament positius.
D’ençà 1412, Catalunya ha anat quedant periòdicament en la intempèrie, mancada de líders.
El repartiment de poder als estats plurinacionals és un joc d’equilibris entre les diverses ètnies que el composen.
La Catalunya del 2021 encara viu immersa en la postguerra de 1939.
Les designacions d’esquerra i dreta han estat bàsiques per entendre la política filla de la Revolució Francesa.
Els membres d’una nació formen part d’una mateixa família.
L’estat de la política catalana no es pot entendre sense l’apuntalament de l’hegemonia que proporciona el poder mediàtic i la seva cultura.
L’eliminació del «determinisme econòmic» del sistema de pensament marxista l’acaba desestructurant, fent-lo fàcilment absorbible pel sistema.
En ple segle XXI, les execucions públiques han tornat a Occident. Difereixen en el mètode, però tenen exactament la mateixa finalitat.
La disputa entre dues nacions per un mateix territori no té res a veure amb la democràcia.
De 1815 al 2020, els moviments conservadors han fracassat a l’hora d’aturar el flux descendent de la història. Enguany es produirà una catarsi d’amplis sectors polítics.
La idea de progrés i les seva capacitat transformadora anul·la les possibilitats d'intervenció de la resta d’ideologies.
Rep cada número, directe a la teva bústia
