Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Davant de les ruïnes del Procés, els joves han donat tres respostes diferenciades per redreçar el rumb del país.
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.
Cal que l’idealista entengui que, sense necessitat d’alguna mena, cap ideal podrà materialitzar.
Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.
Les formes dels països constitueixen símbols amb poder propi.
La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.
Hi ha una «cultura» que és un simulacre.
Resumim l’activitat de l’independentisme d’abril de 2025.
Accelerem Catalunya.
Davant la ideologia decreixentista que sacralitza la pobresa i promou un intervencionisme moralitzant, cal arrelar-se en la propietat, el dinamisme productiu i la llibertat per augmentar el poder dels catalans.
Rep cada número, directe a la teva bústia