El retorn contemporani al tribalisme i a la identitat de grup només es pot entendre com a rebuig a la idea uniformitzadora de ciutadania.
Esperit entrevista el filòleg clàssic i escriptor Raül Garrigasait. Li preguntem sobre el seu últim llibre, Els Fundadors, i sobre com veu Catalunya.
En política tant important és el que fas tu com el que poden fer els altres per tu.
La Catalunya postfranquista es va fundar sobre una mentida de tres peus i aquesta mentida ens ha dut no només al perill de mort nacional, sinó també a un seguit de mancances ètiques evidents.
El rol de consumidor evadeix al ciutadà de la seva responsabilitat de construir i donar sentit a la seva identitat.
Eiximenis és un dels autors oblidats de l’esplendor medieval de Catalunya.
Entre les jungles de l’Amazònia, s’amaguen ciutats perdudes i oblidades.
Pla va llegar la imatge idílica d’una Catalunya que no va existir mai
Acceptem —arroguem-nos!— la importància de les institucions per assentar la sobirania de les nacions.
Les camarilles són els fonaments del poder autonòmic a Catalunya.
La Catalunya actual és una nació que viu confinada a les institucions, presa del sistema autonòmic i la seva inèrcia.
Existeix en els dos romàntics alemanys l’anhel de la reunificació, un impuls íntim de reconstruir una divina unitat perduda.
Rep cada número, directe a la teva bústia
