En el quaranta-setè número d'Esperit parlem de Romanticisme, d'«etnoansietat» i de la decadència d'Occident, a través de la concepció cíclica del temps. Analitzem la relació entre l'emergència sanitària i l'Estat postmodern, ressenyem la pel·lícula La Batalla d'Alger (1966), reflexionem sobre la manca d'idees pròpies a Catalunya i critiquem la ideologia liberal dels drets infinits. En darrer lloc, entrevistem a Fermí Rubiralta sobre l'independentisme català. El número inclou, en obert, la quarta entrega de Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit. Albert Ferrer defensa el potencial guaridor del Romanticisme en tots els aspectes de l’alienada vida postmoderna. Bernat Mallén descriu els esforços de TV3, i per tant dels canals oficials de l’autonomisme, per presentar el jovent català com a especialment preocupat per l’ecologia. Marc Maynou reclama la recuperació d’una visió cíclica de la història, argumentant que la civilització europea contemporània es troba precisament en la seva fase terminal. Davant la inevitabilitat del col·lapse, l’autor proposa un enfortiment interior individual i col·lectiu, evitant així l’exposició innecessària als atzars de la història. A petició d'un mecenes, Marc Maynou ressenya també la pel·lícula «La Batalla d’Alger». Després d’una breu contextualització històrica, l’autor reflexiona sobre les estratègies de masses i elits, d’insurgència i contrainsurgència, i sobre els possibles paral·lelismes amb el cas català, així com en les lliçons pràctiques que se’n poden extreure. Bernat F. Roca defensa que el paradigma dels drets amenaça amb afeblir la cohesió social i eternitzar els conflictes entre grups. Frederic J. Porta analitza la relació entre l’Estat i la covid. A Catalunya, l’emergència sanitària se suma a la conjuntura post-procés, deixant-nos en una intempèrie quasi total. Joan Ruiz argumenta com la llengua catalana és emprada com a instrument i no com a finalitat per tal d’assolir d’altres objectius que res tenen a veure amb la promoció i salvaguarda del català. Miquel Vila defensa la generació de pensament català propi. Els últims anys, Barcelona s’ha anat tornant, també en el pla ideològic, una sucursal de Madrid. Subscriptors premium: El número inclou l'entrevista a Fermí Rubiralta, historiador expert en l'independentisme català.