Podem afirmar sense negar o reaccionar ni caure en falses alternatives.
En la disjuntiva entre responsabilitzar-se del destí d’Espanya o construir un constitucionalisme propi, Puigdemont i Junqueras han escollit incendiar l’edifici.
El discurs oficialista està cada vegada més acorralat. El canvi de paradigma ideològic s’estén com una taca d’oli.
Les teories polítiques de G.K. Chesterton permeten construir una alternativa que superi els dogmes del liberalisme i el marxisme.
Per primer cop en un segle, Castella ha entès que la Catalunya més pacífica serà la més espanyola.
Els creadors catalans semblen incapaços de crear ficcions versemblants que atenyin la realitat del país.
La recerca masculina d’un sentit existencial és una expressió de vitalitat.
Hem de recuperar una cultura de les elits.
El derrotisme i el victimisme frenen la consolidació nacional de Catalunya.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Rep cada número, directe a la teva bústia
