En el present número de la revista Esperit denunciem el nihilisme de les generacions actuals amb el major benestar, proposem la reindustrialització de Catalunya, retornem a la il·lusió occitana i pensem la problemàtica de les castes indoàries. Marc Comerma critica la manca de sentit històric de les generacions occidentals hodiernes. Una actitud irresponsable que accentua l’estat de decadència de la nostra civilització i amenaça amb ensorrar l’herència que ens van llegar els nostres avantpassats. Marc Maynou exposa com en el present món globalitzat l’anomenada burgesia nacional no existeix com a tal: ha escampat el seu capital pel món per a salvaguardar-se dels riscos. Catalunya ha de traçar un camí propi, adaptat a les seves característiques i reduint la seva dependència exterior. No ha de caure en el parany dels extrems eixorcs d’una economia neoclàssica desarreladora i d’una planificació central inviable sense estat propi. Frederic J. Porta continua explicant el desenvolupament de la idea d’unificar els Països Catalans i els Occitans, nascuda al segle XIX amb el romanticisme. Aprofitant la puixança catalana i l’afebliment de la III República Francesa durant el període d’entreguerres, els intel·lectuals van restablir els contactes, portant-los a una dimensió desconeguda d’ençà els temps de Víctor Balaguer i de Frederic Mistral. Borja Vilallonga disserta sobre la natura i la problemàtica de les castes en tant que organització social espiritual i natural a partir de la visió del filòsof alemany Friedrich Nietzsche i la comprensió històrica del Manusmriti—el codi legal indoari de les castes de l'Índia. Les castes avui han estat obliterades per la modernitat i el materialisme i han entronitzat el domini de la no-casta dels txandala, que Nietzsche assimilava a la tirania del Darrer Home.