En el vint-i-setè número del volum 2 d'Esperit analitzem la situació posterior a la desfeta de 2017, reflexionem sobre els sistemes i llurs característiques, observem el punt d'inflexió de la cultura catalana del segle XVIII i relatem la "Crida del Foc", un dels actes del centenari de l'Oda a la Pàtria d'Aribau. Toni Babia analitza la situació posterior a 2017 i les conseqüències de la desfeta. La rendició dels polítics ha deixat un buit d’idees que ha de ser omplert pel nacionalisme i un llenguatge més fort, sense edulcorants ni temes tabú. L’alternativa, en el moment de diglòssia i de substitució demogràfica actual, és la desparició. Marc Maynou reflexiona sobre l’existència de sistemes i estructures a la natura i a la societat i llurs característiques. El disseny d’aquests sistemes, volgut o accidental, condueix a la generació de tensions internes que els poden dur a una fallida catastròfica, o a l’acumulació de característiques no necessàriament eficients. Les criptomonedes són un exemple d’una tecnologia amb el potencial de desplaçar el diner metàlic o fiduciari, però el disseny que prevalgui fixarà els marges del funcionament econòmic i social del futur del sistema. Frederic J. Porta analitza, a través de l’erudit jesuïta Ignasi Casanovas, l’evolució i els dos punts d’inflexió de la cultura catalana al segle XVIII. La victòria dels borbons a la Guerra de Successió i l’expulsió dels jesuïtes van transformar la cultura del país. Entre Felip V i Carles III la cultura tradicional, d’arrel tomista, va ser arraconada i substituïda. Addicionalment, Frederic J. Porta relata la “Crida del Foc”, un acte promogut el 1933 per Josep Maria Batista i Roca, Palestra, la FNEC i el món excursionista. La commemoració del centenari de l’Oda a la Pàtria d’Aribau havia de servir per prendre consciència del camí que s’havia recorregut i del que encara quedava per recórrer.