Què succeeix quan la ciutat impedeix a l’experiència humana la ciclicitat de la naturalesa?

La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.

Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.

La victòria definitiva del colonitzador es produeix quan aconsegueix que el colonitzat s’avergonyeixi de si mateix.

El sincretisme religiós dona riquesa i vida al dogma.

Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.

En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.

El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.

La redescoberta de què és un sagrament ofereix una via per restaurar la iniciació tradicional avui.

Quan es té més por a l’èxit que al fracàs, el món es converteix en un lloc inhòspit i cruel.

Retrobem-nos amb la nostra capital.

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.