Els símbols geogràfics forts són expressió d’una cosmovisió compartida.

La incapacitat de contemplar ens condueix al conformisme.

Què succeeix quan la ciutat impedeix a l’experiència humana la ciclicitat de la naturalesa?

La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.

Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.

La victòria definitiva del colonitzador es produeix quan aconsegueix que el colonitzat s’avergonyeixi de si mateix.

El parlamentarisme de partits ha esgotat el seu cicle, per aquest motiu, cal repensar la democràcia des de zero.

Catalunya, víctima i còmplice de la decadència occidental, només podrà sobreviure si recupera els seus «déus forts» —llengua, família, fe i comunitat— com a fonament d’una nova reconsolidació nacional.

Veles i Vents Edicions publica «El consol de la intempèrie», de Gretel Ehrlich.

Canviar de llengua no és canviar d'etiquetes, però potser és canviar les regles del que es pot pensar.

Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.

No hi ha regeneració econòmica possible sense emancipació política.