A Catalunya no sóc d’esquerra
L’Estat Contemporani no ha substituït el dinamisme cultural de la classe mitjana.
Potser equivocadament—no dic que no—, acostumo a celebrar la victòria de l’esquerra a països dominats per oligarquies, a països sense classe mitjana i amb una forta component indígena normalment exclosa de l’accés al poder. Als països on només hi ha oligarquia i poble, sóc d’esquerra. Després, hi ha la crua realitat, el pas de la teoria a la pràctica. Voldria que els mandats de l’esquerra...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.