Cal fomentar una cultura del compromís amb el país en oposició a la idealització de l’emigració.
El desenvolupament econòmic de Catalunya ha anat aparellat d’una destrucció i enlletgiment progressiu del país.
El concepte Països Catalans respon a un tacticisme que ha demostrat ser inútil.
Rere l’enfrontament entre Le Pen i Meloni hi ha una lluita per la definició i l’estratègia de l’espai polític que encarnen.
La independència no és plausible a curt termini i cal frenar l’hemorràgia nacional actual intervenint en diversos àmbits.
Què fer davant el dubte, raonable i general, a la crida a les urnes el proper 12 de maig?
Quan repassem els moments en què s’ha desplegat històricament la Idea Catalana es desvela el sentit últim de la lluita per les regnes del nucli de poder que Catalunya representa.
Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
La ratlla que talla la Catalunya en dos no deixa de preguntar-nos sobre qui sem i què volem ser.
La confrontació de Gaza inclinarà els sunnites als braços d’un dels dos blocs que es disputen l’hegemonia mundial.
L’interès en conflictes armats acostuma a ser una excusa per projectar prejudicis i preferències polítiques.
Rep cada número, directe a la teva bústia