Rere l’enfrontament entre Le Pen i Meloni hi ha una lluita per la definició i l’estratègia de l’espai polític que encarnen.
Quan repassem els moments en què s’ha desplegat històricament la Idea Catalana es desvela el sentit últim de la lluita per les regnes del nucli de poder que Catalunya representa.
Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
La independència no és plausible a curt termini i cal frenar l’hemorràgia nacional actual intervenint en diversos àmbits.
Què fer davant el dubte, raonable i general, a la crida a les urnes el proper 12 de maig?
La ratlla que talla la Catalunya en dos no deixa de preguntar-nos sobre qui sem i què volem ser.
La confrontació de Gaza inclinarà els sunnites als braços d’un dels dos blocs que es disputen l’hegemonia mundial.
L’interès en conflictes armats acostuma a ser una excusa per projectar prejudicis i preferències polítiques.
El nacionalisme català no s'alinea amb etiquetes rígides ni amb dogmes ideològics, sinó que aquests s’han d'adaptar i, si cal, cedir completament als objectius nacionals.
L’emergència de Llei i Justícia podria explicar-se com una mena de versió deformada del processisme.
Un salari mínim català permetria tallar de soca-rel la precarització i estrangerització del mercat laboral de Catalunya.
Només un Estat que no existeix pot ser pur.
Rep cada número, directe a la teva bústia
