L’amor i la sexualitat s’han d’integrar en el conjunt de facultats humanes i la dimensió moral de la persona.
No ens calen líders moralistes, ens calen líders íntegres.
L’estrès és la malaltia fantasma que sobrevola les societats modernes.
No hi ha societat sense interès, però tampoc l’interès ha de ser l’oposat a l’amor.
Perseguir el plaer és neurològicament perillós.
La idea avui dominant de l’amor de parella és el resultat de la barreja de les visions romàntica, biològica i hedonista, heretades dels darrers dos segles.
Quin és el grau de dolor que estem disposats a assumir per concedir a algú de marxar sense recriminacions?
El camí d’esdevenir superhomes és el que ens procurarà la nostra llibertat i autodeterminació personal i, en última instància, col·lectiva.
No podem entendre la cultura contemporània si no qüestionem la idea d’autenticitat.
Els humans vivim en comunitat, i el nivell d’amor que tinguem a aquesta té un efecte sobre com ens hi comportem.
La Catalunya del Nord encara no ha tancat les ferides del seu passat.
La Princesa Mononoke explora els mals del progrés industrial i l’odi que aquest desencadena.
Rep cada número, directe a la teva bústia