La segregació escolar en determinats llocs pot evitar la castellanització.
La retòrica de la defensa del català, almenys si esdevé el pilar retòric de la lluita nacional, és perniciosa i obvia grans problemes teòrics.
La unitat lingüística s’erosiona a La Franja i no hi ha voluntat de defensar-la.
L’acceleració de la substitució demogràfica a Catalunya posa en qüestió el mite candelià dels altres catalans.
Als anys 1990, l’estat francès aconsegueix la seua última gran estafa, que li va permetre fer callar les reivindicacions regionalistes gràcies a un nou arsenal legislatiu.
Per a una escola catalana.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.
Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
Defensar la llengua no depèn només de cadascú; depèn de la demografia i de tenir un Estat al darrere.
El mercat del català és, indefectiblement, el de la resta de llengües neollatines.
El mal ús del llenguatge condueix a greus errors d’anàlisi.
Rep cada número, directe a la teva bústia
