Per a una escola catalana.
La pràctica desaparició del flamenc a la capital de Bèlgica ha de servir-nos de lliçó per impedir que, a Barcelona, el català esdevingui una llengua reservada als cartells oficials.
Sense una política lingüística integral, la minorització absoluta és inevitable.
Els partits han amagat el conflicte nacional i han mirat de soterrar la importància de la llengua i la nació.
Defensar la llengua no depèn només de cadascú; depèn de la demografia i de tenir un Estat al darrere.
El mercat del català és, indefectiblement, el de la resta de llengües neollatines.
El mal ús del llenguatge condueix a greus errors d’anàlisi.
El cercle repetitiu d’hipotecar el futur de la llengua per mantenir els beneficis immediats de l’autonomisme.
Un nacionalista hauria de ser conscient de la importància de la llengua nacional i viure segons les seves creences.
El nacionalisme català ha de replantejar la seva relació amb la llengua després de la globalització i les onades migratòries.
Herder va donar una importància cabdal a les llengües i va teoritzar sobre l’esperit dels pobles.
Els catalans maldem per conservar la llengua després d’haver perdut la resta d’elements constitutius de la nostra identitat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
