El desenvolupament econòmic de Catalunya ha anat aparellat d’una destrucció i enlletgiment progressiu del país.
Més que un acte individual, comprar i consumir s’ha convertit en l’expressió d’un desig de comunitat.
La dimensió econòmica, especialment la patrimonial, juga un paper clau en un conflicte nacional.
Un salari mínim català permetria tallar de soca-rel la precarització i estrangerització del mercat laboral de Catalunya.
El ressorgiment de la guerra convencional obliga a disposar de reserves importants de material així com incrementar les capacitats per produir-lo.
La Intel·ligència Artificial promet una revolució en la productivitat, però també augura expandir l’esquerda entre treballadors qualificats i no qualificats.
El sector financer català necessita reformes per esdevenir compatible amb la reconstrucció nacional del país.
Les teories polítiques de G.K. Chesterton permeten construir una alternativa que superi els dogmes del liberalisme i el marxisme.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
Rep cada número, directe a la teva bústia
