Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
Què diferencia castellanitat, espanyolitat i hispanitat?
Vendre’s la identitat mai serveix per pagar factures.
Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.
El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
L’extremista més extremista del seu temps ens semblarà, d’aquí ben poc, un moderat.
Del Pacte Nacional per la Llengua pot sorgir una veritable política lingüística pancatalana?
Potser ha arribat el moment d’explicar la veritat sobre les pensions espanyoles.
Rep cada número, directe a la teva bústia
