1095 resultats
L’ascens de la creativitat mecànica ens fa replantejar el paradigma del darrer segle.
Charles Maurras va reclamar la restauració de la monarquia en un opuscle de 1910.
L’optimisme i el pessimisme són dues formes d’encarar la situació nacional a nivell personal, però ambdós extrems, un cop traslladats al plànol polític, poden comportar riscos.
Quantes oportunitats perdudes es pot permetre Catalunya, abans d’arribar indefectiblement a un punt de no retorn?
Des de d’abans de la proclamació de la independència cal dotar-se de l'arquitectura institucional per la defensa.
La fotografia, com qualsevol altre producte cultural, també està condicionat per la dimensió política. Cal preguntar-nos sempre quin discurs apuntalen les imatges.
La culpa històrica només porta a l'autodestrucció de les identitats que s’hi abandonen.
Que les critiques al procés s’estiguin convertint en el nou gènere d’èxit entre un públic independentista, no és més que una nova versió del masoquisme català.
Malaparte va descriure diverses temptatives revolucionàries, amb els seus encerts i els seus errors.
En la batalla pel control de les ments, els catalans tenim un lleuger avantatge: fa temps que observem el rentat de cervells al nostre voltant.
L'acció humana és el motor de la història.
Metralla, la secció d'assalt de la revista Esperit.
Rep cada número, directe a la teva bústia