Imaginar
La supervivència de tota comunitat nacional depèn de la capacitat que té d’emmotllar el seu pòsit històric i la seva tradició a les preguntes pròpies de cada època.
El sol i les terrasses acostumen a tapar el fons dramàtic mediterrani. A Catalunya, la degradació de l’esfera pública —de l’espai, dels serveis, del debat— constitueix una experiència real per a qualsevol que tingui ulls i orelles a la cara. Ja no és que les botigues de-tota-la-vida baixin la persiana i que els nuclis urbans facin olor a marihuana; abans no tot era...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.