Sovint se’ns ha presentat la Renaixença i les idees polítiques del XIX com un ressorgiment cultural o com un epifenomen del liberalisme. El que sovint s’ignora, però, és que moviments com el Modernisme català no van ser només una estètica ni una moda intel·lectual, sinó que brotaren com un clam d’aplegament; una reacció espiritual contra les dinàmiques homogeneïtzadores d’una modernitat...
Aquest contingut és per a subscriptors!
Si ets subscriptor, inicia sessió
Si encara no ets d'Esperit, subscriu-te avui i accedeix als nostres articles i podcasts, contribuint a un espai independent i lliure.
Relacionats
