Cada any, quan el calendari s’acosta al seu punt més curt i el sol es pon aviat rere els edificis, la ciutat s’empolaina i retorna aquella mena de suspensió moral, de parèntesi col·lectiu en què tothom sembla recordar alguna cosa, encara que ningú no té gaire clar què. Els llums s’encenen amb una voluntat gairebé obstinada de contradir un món que, durant la resta de...