Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.

El nacionalisme català ha de reconciliar-se amb el concepte de poder i tornar a aprendre a exercir-lo allà on pugui.

Les dades de participació de l’1-O, registrades electrònicament al cens universal, no han estat mai publicades.

La nació i la llengua cal defensar-les de forma tangible, governi qui governi i tractant amb qui calgui.

Venen temps difícils però la nació catalana té, encara, un capital humà i organitzatiu molt gran.

En un context que a la pràctica és de fronteres obertes, cal començar a introduir el requisit de l’arrelament si volem aturar la degradació dels serveis públics.

Construir un país en el segle XXI implica garantir que el control de la intel·ligència artificial resideixi en el subjecte polític i no en centres de decisió aliens.

L'evolució de la classe mitjana catalana serveix per entendre els canvis socials i econòmics que han afectat la nació a banda i banda dels Pirineus.

Si volem treballar a favor dels catalans, cal aclarir qui és català i qui no.

El lema de la revolució americana s'ha d'invertir; milions de persones decideixen políticament sense aportar fiscalment. Un desequilibri que perverteix els incentius, empobreix la productivitat i carrega el pes sobre les classes treballadores.

Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.

Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.