El procés ha reciclat metàfores i imaginaris fins a la sacietat, convertint algunes proclames recurrents en ferralla retòrica. N’hi ha exemples infinits: des de la comodíssima no-violència fins al procés com a viatge, o a la més recent consigna de l’embat democràtic i els xocs amb l’estat. Eslògans que, segurament, ja havien tingut poc sentit en la seva...