En aquest número de la revista Esperit comencem exposant algunes de les idees més importants que afaiçonaran el nostre caràcter, interessos i objectius. Obertament nacionalistes i antimoderns, ens posicionem militantment a fi de preparar la renovació catalana necessària per a un renaixement tradicional i essencial de la nostra pàtria dins la civilització europea. Marc Comerma exposa com la ideologia moderna ha provocat la destrucció de més poblacions humanes que qualsevol desastre natural. La idea d'igualtat sota el liberalisme ha estat emprada per uniformitzar i practicar una letal enginyeria social. La dissolució col·lectiva present a Europa avui n'és un estadi més, avançat i letal per al futur del nostre poble. Marc Maynou disserta sobre la necessitat de refundar el nacionalisme català després de la derrota de 2017 i tots els efectes de la repressió espanyola i el sistema colonial dominant a Catalunya. Davant el fracàs del processisme i l'esgotament final de l'autonomisme com a gestor ineficient de la colònia, Maynou reivindica el naixement d'una nova Catalunya vertebrada per un nacionalisme català completament renovat. Frederic J. Porta analitza el naixement del separatisme català durant el segle XIX i la continuïtat que el moviment va tenir durant al segle XX, fins al punt d'inflexió de 1919. La independència de Catalunya va ser una idea que va conviure amb la voluntat de fundar i liderar una nova Espanya, amb capital a Barcelona. El desastre de 1898 i l'ascens del catalanisme van empènyer la irrupció d'un separatisme que s'emmirallava amb el moviment irlandès. Borja Vilallonga proclama la urgència de sobreposar-se al Darrer Home de les masses inferiors de txandales a fi de regenerar la civilització europea tocada de mort pel nihilisme hedonista i el materialisme modern. Catalunya, baula feble d'Occident, és on el Darrer Home impera més letalment i el qui ha impedit la victòria per la independència, tot convertint el Primer d'Octubre en una derrota.