En el present número de la revista Esperit assumim la natura de l'home modern, mancat de la perspectiva del conflicte, estudiem la compravenda de voluntats sota la tirania liberal, pensem la història ètnica dels Estats Units i continuem dissertant sobre la teologia platònica de la immortalitat de l'ànima. Marc Comerma assenyala que l’home modern pretén viure al marge dels conflictes que planteja l’existència. Aquesta alienació el debilita i deforma, l’incapacita per afrontar-los. Davant això, cal reconstruir una concepció de l’individu que incorpori el conflicte com un element indissociable de la naturalesa humana. Marc Maynou inicia una nova sèrie d’articles sobre la gènesi de la superpotència del segle XX: els Estats Units d’Amèrica. Reflexiona sobre els fonaments ètnics i culturals d'un país que recentment ha adoptat una retòrica basada en la descolonització i la multiculturalitat. Malgrat tot, la població white anglo-saxon protestant ha mantingut el control de l’estat de forma pràcticament exclusiva. Frederic J. Porta analitza la relació entre diner i opinió en els règims liberals i a Catalunya. El poder financer genera una intel·ligència i una hegemonia intel·lectual a la seva mida, a través de la compravenda de voluntats i de l’ostracització de la dissidència. A l’ombra de la transició que viuen el sistema polític català i l’espanyol, emergeix una nova fornada d’opinadors a sou. Com sempre, el pensament lliure s’ha d’establir als marges del sistema. Borja Vilallonga continua la seva sèrie d'articles dedicada a l'existència de l'ànima i la seva immortalitat segons la teologia platònica. En aquest nou article, exposa el pensament del filòsof i humanista neoplatònic del Renaixement Marsilio Ficino. A través de les seves obres, Vilallonga presenta l'argument que per mitjà de la raó exclusivament podem accedir i ascendir a l'Intel·lecte diví. És la demostració platònica que la raó és la funció superior i espiritual de l'ànima.