Tota revista hauria de ser una insinuació d'una alternativa, una visió de com podrien o haurien de ser les coses, un centre de gravetat a partir del qual observar-ho tot. Una bona revista és un espai de llibertat i una trinxera, un punt de recolzament a partir del qual començar a transformar l’estat de les coses. Aquest és l'objectiu de la nostra revista. Els darrers mesos, Esperit ha continuat creixent amb nous col·laboradors i noves temàtiques. La nostra bandera continua plantada i onejant, a favor de la llibertat i la plenitud d’una Catalunya europea. Com sempre, volem donar les gràcies als subscriptors pel suport. Esperem que gaudiu d’aquest número especial d’estiu, en el qual parlem d’imperis i de decadències, critiquem idees-tabú com la igualtat abstracta, reflexionem sobre l’absència de partits i espais que representin la nostra sensibilitat —i sobre la nostra voluntat de construir-los— i, en definitiva, escrivim sobre els diversos àmbits de la nostra cosmovisió compartida: de discursos i herois, d’estètica i de tecnologia, de demografia i llengua, de guerra i conflicte, d’ecologia i d’història. Josep Asensio repassa la trajectòria de Yanis Varoufakis set anys després de la seva irrupció a la política europea. Dolors Clotet analitza les causes externes i internes de la lletjor de Catalunya.   La tendència de l’art modern a la teorització, a l’alienació del lloc concret i la impossibilitat de definir la bellesa s’uneixen als efectes produïts pel Franquisme, l’especulació i la submissió a Espanya.  Pol Molas exposa com el conflicte violent entre societats humanes és una constant. Tanmateix, aquest s’esdevé en una multiplicitat de formes i graus. Forrest Robinson reflexiona sobre la influència de la tecnologia sobre l’evolució humana recent, i l’aparició de la intel·ligència artificial. Frederic J. Porta descriu la relació entre igualtat abstracta i mateixitat. Miquel Vila reflexiona sobre la idea tradicional d’Imperi i l’ordre liberal a Occident. Marc Maynou defensa les virtuts de les comunitats adaptades al territori, i de les societats que es construeixen a partir de la visió de petita escala i de la descentralització. Oriol de Marcos destaca la rellevància de mantenir en bon estat el panteó d’herois nacionals. Bernat F. Roca argumenta que els fracassos de la política institucional porten alguns catalans a replegaments individuals en diferents espais, identitats o narratives que els permeten omplir de sentit el seu lloc al món. Mireia Arguijo critica els perills de confiar-ho tot al discurs i analitza les derivades polítiques de la narrativa catalana.  Guillem València reflexiona sobre la necessitat (i el futur) d’una dreta pròpia a Catalunya. Els articles del número estan il·lustrats per Albert Sala. Els subscriptors premium i mecenes tenen accés a dos lliuraments de la Talaia. En el setzè, Pol Molas, Miquel Vila i Frederic J. Porta debaten sobre l'essència de la guerra. En el dissetè, Dolors Clotet, Bernat Mallén i Bernat Roca debaten sobre demografia i llengua.