Canviar de llengua no és canviar d'etiquetes, però potser és canviar les regles del que es pot pensar.
La redescoberta de què és un sagrament ofereix una via per restaurar la iniciació tradicional avui.
No hi ha regeneració econòmica possible sense emancipació política.
Necessitem un canvi de marc mental. Prioritzem-nos per ser més forts.
La història, el trauma i la globalització modelen un caràcter català tan persistent com contradictori.
La incapacitat de contemplar ens condueix al conformisme.
Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.
La fe es fragmenta, el dolor s’individualitza i la pregunta pel sentit torna amb més força que mai.
En política, les fases fetes creen una il·lusió de control de la realitat que pot tenir conseqüències catastròfiques.
El Retorn dels Deús Forts no promet respostes ràpides, sinó la feina de refer els gruixos: família, religió, nació, lleialtats que no es llancen a la primera de canvi.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Allà on l’individu aïllat naufraga, la comunitat ens arrela i ens ensenya la veritat del sacrifici, la continuïtat i la transcendència.
Rep cada número, directe a la teva bústia
