Cal fomentar una cultura del compromís amb el país en oposició a la idealització de l’emigració.
El model de nació cultural és l’únic que funciona, l’únic que ens permet seguir explicant-nos com a conjunt humà.
La història de Polònia ens demostra com un estat pot sobreviure durant segles sense una llengua i una religió comunes.
Cap nació ha sigut lliure sense l’impuls d’aquells homes forts que s’hi van comprometre. On són, avui?
Més que un acte individual, comprar i consumir s’ha convertit en l’expressió d’un desig de comunitat.
Rere l’enfrontament entre Le Pen i Meloni hi ha una lluita per la definició i l’estratègia de l’espai polític que encarnen.
A la llum de la relació entre la qualitat i la quantitat, la biografia de Josep Pla que ha escrit el professor Xavier Pla resulta un exercici fallit.
Cal deixar enrere els tacticismes i començar a anomenar les coses pel seu nom.
Part de les crítiques que es mereix el feminisme són per ser un moviment modern.
Anatomia d’una Caiguda ens serveix per entendre la mentalitat dels crítics actuals, però no és una obra transcendent.
L’interès en conflictes armats acostuma a ser una excusa per projectar prejudicis i preferències polítiques.
L’acusació de botifler sempre penjarà damunt del cap de qualsevol que gosi potinejar l’engranatge social que aguanta l’ocupació del país —i de vegades amb raó
Rep cada número, directe a la teva bústia
