En la disjuntiva entre responsabilitzar-se del destí d’Espanya o construir un constitucionalisme propi, Puigdemont i Junqueras han escollit incendiar l’edifici.
El discurs oficialista està cada vegada més acorralat. El canvi de paradigma ideològic s’estén com una taca d’oli.
Podem afirmar sense negar o reaccionar ni caure en falses alternatives.
Per primer cop en un segle, Castella ha entès que la Catalunya més pacífica serà la més espanyola.
Les teories polítiques de G.K. Chesterton permeten construir una alternativa que superi els dogmes del liberalisme i el marxisme.
En un sistema democràtic els militars són subordinats al poder civil, essent l’executiu qui aplica els acords parlamentaris i exerceix la direcció en cas de crisi o guerra.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
En qualsevol sistema democràtic els militars són subordinats a les decisions polítiques dels civils, essent el legislatiu qui acorda i supervisa la política de defensa.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Rep cada número, directe a la teva bústia
