En un sistema democràtic els militars són subordinats al poder civil, essent l’executiu qui aplica els acords parlamentaris i exerceix la direcció en cas de crisi o guerra.
Lluny del cul de sac on ens porten els maximalismes de la esquerra perduda, Catalunya se sent i sap propera a la nació jueva. Com han escrit savis de la nostra història, cal enriquir-se del nostre mirall a la terra de Sió.
Construir un estat no és tan sols un acte de responsabilitat sinó que exigeix, també, un exercici d’imaginació majúscul.
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
Per a sobreviure com a poble ens cal un canvi de mentalitat.
En qualsevol sistema democràtic els militars són subordinats a les decisions polítiques dels civils, essent el legislatiu qui acorda i supervisa la política de defensa.
Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Cal evitar que sigui Espanya qui s'apropiï de l’ordre públic i polític.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
Rep cada número, directe a la teva bústia
