Per tal d’esdevenir un estat no hi ha prou amb ser una nació. Cal, també, un projecte.
La temptativa de canviar el sistema electoral pot ser alhora el projecte de país dels propers anys i el projecte fundacional d’un nou nacionalisme d’ordre.
En l’actual confrontació global, els països emergents neutrals tenen la clau del desenllaç.
El deficient i esbiaixat coneixement de la nostra pròpia història ens limita l’anàlisi adequat de la realitat present.
La ciutadania ha de tenir incidència sobre la política de defensa, més enllà d’anar a votar cada quatre anys.
És preferible que mani algú contra els interessos del país a la quietud actual contra la qual només s’hi oposen els quillos o els pedants que aspiren a escriure al Quadern d’El País.
Estem davant l’última oportunitat de tenir majoria política. La dissociació entre realitat social i parlamentària no durarà eternament.
Modernitat i sobirania són els conceptes clau entorn dels quals s’edifica un camp d’identitats polítiques a reconsiderar.
La nació política dels valencians és la catalana.
Napoleó va ser derrotat a Waterloo, però la seva concepció del món ha esdevingut hegemònica.
La materialització política del canvi de paradigma ideològic ha de comportar el sorgiment d’una esquerra nacionalista.
Urgeix comprendre les dinàmiques internacionals i reflexionar sobre el paper que hom pot jugar-hi des de Catalunya.
Rep cada número, directe a la teva bústia
