La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
El jacobinisme francès, admirat per part de l’independentisme, està a les antípodes de l’esperit que va fer gran a Catalunya.
Existeix un decalatge entre el potencial català i els esquemes heretats del catalanisme polític.
Quan parlem d’impostos a Catalunya, estem parlant pels impostos que recapta i gestiona principalment un estat estranger per als seus interessos.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
El desconcert actual té una clara analogia en l’erràtica política exterior dels anys setanta.
Una administració autonòmica reparteix, una administració nacional dirigeix i fa política.
Entendre la importància de la propietat de la terra catalana és imprescindible per (re)construir el capital català.
Hi ha un nou espai polític sense articulació ni representació.
Barcelona és el nostre rei en una partida d’escacs. No pot caure.
Un societat sense esperança en el futur no tindrà mai fills.
Rep cada número, directe a la teva bústia
