Cal evitar que sigui Espanya qui s'apropiï de l’ordre públic i polític.
L’esborrament dels símbols identitaris catalans de l’espai públic i quotidià impedeix, avui dia, de poder construir una reflexió col·lectiva sobre la catalanitat al nord de l’Albera.
Tota visió política que pretengui afirmar Catalunya com a potència ha de fer-se responsable de l’ordre inscrit en ella en tant que quelcom propi i indelegable.
Hem d’ocupar els buits de poder que estan apareixent a Catalunya.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
La qüestió de l’autoritat és la clau de volta per a salvar els abismes materials i espirituals que transiten totes les societats occidentals.
Els historiadors i els geògrafs del país no han estat capaços de desenvolupar un pensament geopolític en clau catalana.
El jacobinisme francès, admirat per part de l’independentisme, està a les antípodes de l’esperit que va fer gran a Catalunya.
Existeix un decalatge entre el potencial català i els esquemes heretats del catalanisme polític.
Quan parlem d’impostos a Catalunya, estem parlant pels impostos que recapta i gestiona principalment un estat estranger per als seus interessos.
La transformació de l'esperit de Diada és un altre signe del canvi d’època actual.
El desconcert actual té una clara analogia en l’erràtica política exterior dels anys setanta.
Rep cada número, directe a la teva bústia
