L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
Combatre per diners no és un fenomen nou, i res fa pensar que hagi de desaparèixer
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Potser Hitler va perdre la guerra, però la seva idea d’Europa va triomfar.
En temps de falsos «decolonialismes», la vida del pradenc Jean Rous recorda el veritable sentit emancipador d’aquest concepte al segle XX.
La victòria definitiva del colonitzador es produeix quan aconsegueix que el colonitzat s’avergonyeixi de si mateix.
Rep cada número, directe a la teva bústia
