A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
Combatre per diners no és un fenomen nou, i res fa pensar que hagi de desaparèixer
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Potser Hitler va perdre la guerra, però la seva idea d’Europa va triomfar.
En temps de falsos «decolonialismes», la vida del pradenc Jean Rous recorda el veritable sentit emancipador d’aquest concepte al segle XX.
La victòria definitiva del colonitzador es produeix quan aconsegueix que el colonitzat s’avergonyeixi de si mateix.
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
L’experiència del qualunquismo, la defensa populista del poble corrent que va liderar el napolità Guglielmo Giannini.
Rep cada número, directe a la teva bústia
