La Catalunya postfranquista es va fundar sobre una mentida de tres peus i aquesta mentida ens ha dut no només al perill de mort nacional, sinó també a un seguit de mancances ètiques evidents.
Eiximenis és un dels autors oblidats de l’esplendor medieval de Catalunya.
La Catalunya actual és una nació que viu confinada a les institucions, presa del sistema autonòmic i la seva inèrcia.
Existeix en els dos romàntics alemanys l’anhel de la reunificació, un impuls íntim de reconstruir una divina unitat perduda.
El jovent occidental ha heretat els defectes de les generacions anteriors i tracta de dissoldre tot esquema de classificació heretat.
El cas d’Alexander Golovín ha mostrat coses que ni els compradors ni el comprat s’esperaven.
El 1922, Estat Català preconitzava un nou tipus de jove revolucionari.
S’està obrint una clivella entre un independentisme woke i un d’emprenyat.
L’Estat Contemporani no ha substituït el dinamisme cultural de la classe mitjana.
A partir del subjecte transcendental kantià, Fichte erigeix el Jo com a fonament de la filosofia.
Foix va reflexionar sobre la intel·lectualitat republicana entre 1932 i 1935.
El més furibund detractor de Rousseau va ser l’aristòcrata savoià Joseph de Maistre.
Rep cada número, directe a la teva bústia
