Cal «distingir el matís essencial que separa l’intel·lectual genèric de l’estol d’escriptors àvids de popularitat o de riquesa que perden la independència espiritual per un aplaudiment de la multitud escaldufada o per la servitud al “senyor”, o al diner. És cert que, per una corrupció del seu significat, a molts d’escriptors que no són més que servidors o serfs de l’opinió o del diner (empresa...