La Generalitat ha externalitzat l’islam, posant-lo a les mans del Marroc.
Lleó XIV no és tan sols el nou Papa de l'Església catòlica, sinó l'hereu i marmessor de la major i més gran tradició de la història.
En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.
Hem perdut la fe, però no hem deixat de ser religiosos.
Perseguir l’excel·lència individual és un deure envers un mateix i envers el propi poble, però per assolir-la realment sovint cal una ruptura radical amb l’antic jo, constret pels condicionaments quotidians.
Una meditació sobre el donar exemple.
Acceleracionistes i decreixentistes coincideixen en un punt: la velocitat és la clau del nostre temps. Però potser el veritable poder rau a marcar un compàs propi.
Els símbols religiosos i els mites són un pal de paller per a la construcció de la identitat nacional.
Cal una nova cultura política per navegar el segle XXI.
Comencem a mirar la forma dels nostres carrers com una història de guerra, poder i revolta.
Estrenades el mateix any, Christiane F i Possessió troben causes diferents per al pes que aixafa els ciutadans de Berlin.
«L’amor que no és per sempre no és amor de veritat» (Joan Pau II).
Rep cada número, directe a la teva bústia
