Vicens va renovar la historiografia i va sacsejar els mites nacionals. És el gegant que encara ens interpel·la.
Retrobem-nos amb la nostra capital.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
A Catalunya, on tothom vol passar a la història o figurar, potser ens caldria algú que volgués simplement no fer el ridícul davant d’ella.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.
La història de Catalunya també és la d’Europa, i aquest llibre d’Abulafia demostra la importància europea de l’auge polític i comercial de la Corona d’Aragó.
Combatre per diners no és un fenomen nou, i res fa pensar que hagi de desaparèixer
Rep cada número, directe a la teva bústia
