René Girard mostra la faceta més profètica de Carl von Clausewitz just quan el món sembla abocat als extrems.
Catalunya és hereva d’un model europeu de poder pactat, mentre Castella reprodueix estructures verticals i teopolítiques heretades del món islàmic.
Diverses lectures i consideracions sobre un segle oblidat.
L’experiència del qualunquismo, la defensa populista del poble corrent que va liderar el napolità Guglielmo Giannini.
Els escrits de presó de Jordi Pujol estan en contradicció amb la seva actuació política posterior?
Pensar un país és donar-li nom i designar-se, és presentar-se al món.
L’Eixample de Barcelona forma part d’una llarga tradició de ciutats dissenyades per ser controlades i pacificades.
El moviment basc Jagi-jagi, com gran part de l’independentisme radical, ha estat oblidat per l’oficialisme històric.
Va ser el macianisme o l’Esquerra Republicana de Catalunya dels anys trenta una forma de populisme?
Els canvis de l’estructura internacional en els quatre últims segles són clau per entendre la situació actual.
Perón i el peronisme, l’extrem populisme.
L’ensorrament econòmic del país i la multiplicació de les lluites ecològiques ha provocat una resposta política que pot transformar-se en un projecte de país.
Rep cada número, directe a la teva bústia
