Les designacions d’esquerra i dreta han estat bàsiques per entendre la política filla de la Revolució Francesa.
Els membres d’una nació formen part d’una mateixa família.
L’estat de la política catalana no es pot entendre sense l’apuntalament de l’hegemonia que proporciona el poder mediàtic i la seva cultura.
L’eliminació del «determinisme econòmic» del sistema de pensament marxista l’acaba desestructurant, fent-lo fàcilment absorbible pel sistema.
En ple segle XXI, les execucions públiques han tornat a Occident. Difereixen en el mètode, però tenen exactament la mateixa finalitat.
La disputa entre dues nacions per un mateix territori no té res a veure amb la democràcia.
De 1815 al 2020, els moviments conservadors han fracassat a l’hora d’aturar el flux descendent de la història. Enguany es produirà una catarsi d’amplis sectors polítics.
La idea de progrés i les seva capacitat transformadora anul·la les possibilitats d'intervenció de la resta d’ideologies.
La situació generada pel coronavirus no ha generat una disrupció, sinó una continuïtat accelerada de la totalitarització del liberalisme.
L’objectivitat és un dels instruments i enganys més perversos de la tirania liberal materialista per alienar i anorrear el que realment som.
Del 1968 fins l’actualitat, l’Esquerra Independentista ha involucionat fins a esdevenir una caricatura dels seus orígens.
Petita propietat i ciutadania són dos fenòmens pràcticament exclusius del passat europeu que alineen els interessos del ciutadà amb els de l’estat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
