Mentre el liberalisme clàssic assumeix la seva derrota, Catalunya ha de situar-se en el nou paradigma que emergeix.
Els fets de 1917 constitueixen el primer gran desmentiment de l’associació vuitcentista entre revolució i liberalisme.
El manteniment de l’ordre al mar és quelcom directament lligat a l’estatalitat i a la nostra prosperitat econòmica. És un deure però, que requereix ser comprés per la diversitat de tasques que comporta.
Catalunya afronta el proper quart de segle amb reptes que marcaran la seva continuïtat com a nació.
Les convulsions de la Gran Bretanya al segle XVII són clau per a entendre l’èxit i extensió posterior del model liberal.
Quan parlem d’impostos a Catalunya, estem parlant pels impostos que recapta i gestiona principalment un estat estranger per als seus interessos.
Entendre la importància de la propietat de la terra catalana és imprescindible per (re)construir el capital català.
Si es vol preservar la sobirania nacional i la democràcia, cal abandonar la hiperglobalització.
La curiosa relació entre violència i igualtat.
El decreixement és com una d’aquelles profecies que, malgrat tenir raó, no serveixen de gaire més que per fer-nos sentir que hem fet tot el que estava al nostre abast.
Europa demostra que no hi ha correlació entre creixement econòmic i demogràfic.
La guerra de les pantalles, o la competència entre els canals informatius, presenta les dues cares d’una mateixa problemàtica: la misèria, el nou espectacle de telerealitat
Rep cada número, directe a la teva bústia
