La defensa capaciosa del dret d’autodeterminació dels pobles és avui una llosa per l’alliberament nacional.
La demografia de Catalunya és única al món.
El curtterminisme domina les nostres vides i, el més preocupant, domina la política que ens regeix.
D’ençà la primera dècada del segle XX el debat sobre què és Barcelona i en què ha d’esdevenir continua essent el mateix.
Macià és una de les figures clau del segle XX català.
Per a molts estudiants, la universitat i la joventut van acabar-se alhora, el 1936.
Només si abandonem el joc simbòlic tindrem una estratègia de país.
El desig humà és imitatiu, aprenem què desitjar. Una pel·lícula no mostra només una realitat, ens assenyalen què volem ser.
El Romanticisme és un retorn de l’espiritualitat interior.
La posició per defecte de l’Estat respecte l’organització política dels catalans és concebre-la com una insurgència latent que amenaça la seva supervivència.
Superficialitat i immediatesa, les particularitats de la societat de consum aplicades a les relacions humanes.
Les dinàmiques del sector privat ens poden ensenyar a ser efectius i més lliures.
Rep cada número, directe a la teva bústia
