La incapacitat de contemplar ens condueix al conformisme.
La història, el trauma i la globalització modelen un caràcter català tan persistent com contradictori.
Una ressenya de la síntesi entre catalanisme i obrerisme de Jordi Arquer i Saltor publicada per Tigre de Paper.
Vendre’s la identitat mai serveix per pagar factures.
La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.
Vicens va renovar la historiografia i va sacsejar els mites nacionals. És el gegant que encara ens interpel·la.
Retrobem-nos amb la nostra capital.
L’adopció acrítica de la Història Global amenaça de despolititzar i dissoldre la nació catalana.
El feixisme no va ser altra cosa que un colonialisme intraeuropeu.
La diplomàcia catalana ha de posar el conflicte de Gibraltar en el punt de mira.
«La desfeta de Catalunya i la destrucció de Barcelona» ens recorda, a partir dels fets que varen desembocar en la Guerra de Successió, que els catalans, fins no fa gaire, es governaven a si mateixos.
Llegir la biografia d’Edith Stein és precipitar-se en la radicalitat de la nuesa d’un caràcter fruit de la convulsa Europa del segle passat.
Rep cada número, directe a la teva bústia
