En una indústria audiovisual saturada de fórmules i discursos, Taylor Sheridan ha bastit un univers narratiu arcaic i magnètic, fidel al paisatge i al conflicte.

Pujol, com el rei David, representa l’arquetip del pare que esdevé ferida.

El buidar-se de la Catalunya interior i els desequilibris demogràfics, urbanístics, socials i polítics ens ha de servir per a pensar en els efectes de l’espanyolització i la globalització als Països Catalans.

La història de Cassian Andor pot llegir-se políticament.

Els escrits de presó de Jordi Pujol estan en contradicció amb la seva actuació política posterior?

Hi ha una «cultura» que és un simulacre.

Las Vegas és molt més que una ciutat de casinos i neons. És un laboratori del futur, un mirall del capitalisme i una gran escenografia que no pretén enganyar ningú.

Ressenya del llibre «No mataràs», de Bernat Dedéu.

Joan Miró i Josep Lluís Sert van construir una illa catalana al bell mig de les ruïnes d’Occitània.

El problema no és de qui menteix, sinó d’aquell a qui enxampen dient la veritat.

Estrenades el mateix any, Christiane F i Possessió troben causes diferents per al pes que aixafa els ciutadans de Berlin.

El cinema català contemporani necessita valentia i risc per narrar les tensions i contradiccions d’una Catalunya convulsa que encara espera ser explicada.