No hi ha regeneració econòmica possible sense emancipació política.

Els catalans hem perdut la noció del poder, passant de la nostra ancestral bel·licositat a una retòrica impotent.

La reedició de L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, d’Eduard Toda, obliga a rellegir el mite alguerès sense nostàlgia i a preguntar-nos què fem amb allò que reconeixem com a nostre quan no sabem sostenir-ho amb poder.

Franco pot haver mort, però la guerra —la veritable, la que es lliura en la memòria, en la llengua, en la dignitat— no s’ha acabat.

Davant una cultura política catalana addicta al victimisme i a la litúrgia de la ferida, Catalunya només podrà recuperar la seva força si refà el seu fonament moral.

Davant la invisibilització creixent del català, cal abandonar la submissió i assumir el conflicte com a única via de supervivència. Sense combat, no hi ha futur per a la llengua.

Prou d’autocompadir-se per l’estat de la llengua

Més enllà del vegetarianisme militant, tots dos cantants compartien un mateix rebuig pel materialisme desarrelat.

L’etern debat sobre el dèficit/espoli fiscal i la relació política entre el govern central i la Generalitat han estat alguns dels arguments més transversals i aglutinadors de les bases del sobiranisme català.

Vendre’s la identitat mai serveix per pagar factures.

Un referent independentista a recuperar.

Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.