Si l’agost d’enguany ha mantingut la tònica creixent dels darrers mesos, el setembre ha aterrat i ho ha fet carregat d’actes, publicacions i continguts nacionalistes de gran interès. Havent superat la calor de l’estiu, encetem el nou número de l’Almanac independentista. 

Donem el tret de sortida a l’agost el dia 1 amb la inauguració de la 13a Universitat Nova Història de l’Institut Nova Història, que va acollir diverses conferències d’història, política i literatura catalanes. Durant cinc dies d’activitat, les jornades van comptar amb la presència d’intel·lectuals distingits en el món nacionalista, com ara la sessió del filòsof i escriptor, Abel Cutillas, sobre la teoria política de Maquiavel; la xerrada de l’historiador i fundador d’aquesta casa, Frederic J. Porta, sobre el pensament i l’obra de Batista i Roca; o l’exposició de l'editora i diplomàtica, Diana Coromines, amb motiu dels deu anys del tancament de les delegacions i el 155, entre altres. Podeu recuperar el conjunt de les conferències aquí. 

El dia 9 Aleix Galvany va entrevistar el president de la Societat d’Estudis Militars (SEM), Pol Molas, amb motiu de la publicació del número 334 de la Revista de Catalunya, titulat: Una política de defensa, que coordina el mateix Molas i dirigeix Porta. Amb l’objectiu de construir una cultura de defensa al Principat, tant Molas com Galvany repassen els articles del número, com ara els que tracten la recuperació de la tradició militar catalana, sigui de l’època medieval o moderna; l’aplicació de models de defensa d’altres països, mitjançant entrevistes amb experts reconeguts; o l’anàlisi de la situació actual de rearmament europeu, amb els seus riscos i beneficis per a la indústria catalana. Al mateix temps, de les nombroses reflexions presents durant la conversa, se’n destaca l’estudi de les possibilitats militars d’una Catalunya independent, per exemple, amb la promoció d’una «cultura marítima» entre la població que impulsi les forces navals catalanes o amb la hipotètica implementació d’un servei militar obligatori que, segons defensa Molas, es podria assimilar a un model suís basat a integrar les forces armades dins d’una ciutadania cívica. Podeu comprar el número aquí.

El dia 19 d’agost Impuls Nacional va publicar un vídeo exposant les seves tesis respecte de l’alarmant minorització del català arreu dels Països Catalans. La recent organització nacionalista d’esquerres va diagnosticar que el desús social del català no es deu a un abandonament de la llengua per part dels catalanoparlants, sinó a la impossibilitat de catalanitzar els col·lectius poblacionals arribats en les darreres dècades. En aquest sentit, malgrat la voluntat de l’Estat de «castellanitzar» la immigració, els representants de l’entitat proposen certes accions per tal de revertir la situació: mantenir el català de manera activa i conscient; «fer-lo necessari en tots els espais on sigui possible»; no normalitzar el castellà; i «reduir el creixement migratori», amb l’objectiu d’integrar la població nouvinguda; entre altres mesures. 

Pel que fa a l’àmbit judicial, el dia 24 d’agost Acció Cassandra va presentar una denúncia penal al Jutjat d’instrucció d’Elx a causa de l’agressió policial a un aficionat del Barça per exhibir una estelada. Després d’un gran escàndol mediàtic, i gràcies al material difós a través de les xarxes socials, els advocats Lluís Gibert i Josep Fossas van portar als jutjats les accions realitzades per agents de la Policia Nacional espanyola contra un menor d’edat com a «possibles delictes de lesions, contra la integritat moral i contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques». D’aquesta manera, l’entitat fa una crida a rebre suport econòmic per tal de reforçar la seva capacitat d’acció davant de «discriminacions o abusos contra la minoria nacional catalana». 

Havent deixat l’agost enrere, arrenquem un setembre ple d’activitat nacionalista. En primer lloc, el dia 10 Nosaltres Sols! va dur a terme l’habitual marxa de torxes fins al Fossar de les Moreres, amb la col·laboració de l’Associació Cultural Vibrant. En l’edició d’enguany, l’organització juvenil va iniciar el curs polític amb una solemne marxa que sobresortí per una gran participació de la militància i culminà amb un parlament davant del memorial del Fossar. En coherència amb el manifest ideològic presentat el darrer exercici, Isona, la portaveu de l’entitat, va fer èmfasi en «recuperar l’honor dels catalans» enfront dels atacs contra la llengua i en la superació de «lluites estèrils i alienes» per tal d’encarar el conflicte nacional amb l’Estat. Podeu repassar més contingut sobre la marxa aquí.

Emmarcat dins dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre la Fundació Reeixida va impulsar la commemoració dels 125 anys del «primer Onze de setembre combatiu» a partir d’una marxa fins a l’Arc de Triomf. L’entitat de memòria històrica, presidida per Oriol Falguera, va fer un homenatge als més de trenta joves detinguts l’Onze de setembre de 1901 per cridar càntics independentistes davant del monument de Rafael Casanova. La marxa va recrear l’escena històrica amb múltiples figurants, juntament amb els familiars dels joves nacionalistes detinguts fa 125 anys. Podeu aprofundir en l’efemèride aquí. 

Continuant amb les activitats de la Diada, el mateix dia 11 diverses organitzacions nacionalistes van ser presents en les ofrenes florals als símbols de Barcelona que honoren la gesta dels caiguts de 1714. Entre altres, la FNEC va dipositar la seva ofrena al Fossar de les Moreres i Nosaltres Sols! n’oferí la seva als monuments de Rafael Casanova i del General Moragues juntament amb l’Associació Cultural Vibrant.

Emmarcat dins de la Setmana del Llibre en Català, el dia 20 de setembre l’historiador i fundador d’aquesta casa, Frederic J. Porta, va presentar a Barcelona el seu nou llibre: Joan Salvat-Papasseit: Soldat d’avantguarda. L’acte, que va aplegar més d’una vintena d’assistents, va aprofundir en les conviccions polítiques i independentistes del poeta i activista Salvat-Papasseit, més enllà de la seva reconeguda obra poètica. Tal com avançava Porta en una entrevista, s’espera que la publicació doni a conèixer uns textos polítics, oblidats pel gran públic, i farcits d’una retòrica nacionalista que aspira a fer que «els catalans reconnectin amb la seva vocació militar». 

Aixecant una forta expectació dins del món nacionalista, el dia 24 de setembre Víctor Puig va publicar en el seu pòdcast un debat al voltant de la manifestació del pròxim 3 d’octubre a Barcelona, titulada: LLIBERTAT I DESCOLONITZACIÓ. A fi de donar a conèixer els postulats polítics de la mobilització, la conversa va comptar amb la presència del filòsof Abel Cutillas i del mateix creador de contingut, Víctor Puig, com a impulsors de l’acte; a més de la participació de dues personalitats polítiques que s’hi adhereixen; el candidat a la batllia de Barcelona, Santiago Espot i el candidat a la batllia de Manresa, Sergi Perramon. En començar, Cutillas presenta el projecte com una «resposta política a la indefensió dels catalans i a l’agressió colonial castellana», de manera que la manifestació del dia 3 serviria per posar en comú el conjunt d’idees emergents dins del món nacionalista català. Fent èmfasi en l’àmbit municipal, Espot expressa el seu suport a la iniciativa relatant, entre altres qüestions, la situació «d’ofec» del català a la ciutat de Barcelona a causa dels recents canvis demogràfics, i l’empobriment generalitzat de la classe mitjana catalana. Seguint aquest fil, Perramon argumenta la seva adhesió al projecte amb «optimisme», plantejant la recuperació del català en l’espai públic com una de les seves fites principals. Podeu conèixer amb detall les bases ideològiques de la manifestació en el seu manifest i en una entrevista del dia 28 al pòdcast L´ESCAQUIMAT.