Escapar del marc colonial per bastir una llibertat efectiva.
Al Fossar no hi va haver un xoc entre dos projectes de país, sinó la constatació que no n'hi ha cap.
La minorització catalana no és cap metàfora: és la pèrdua de l’hàbitat on la llengua podia viure sense demanar permís.
El repte existencial de l'escola catalana davant la realitat demogràfica.
El cens dels altres no ens pregunta què som. Ens assigna on hem de decidir.
Les mascotes substitueixen els fills.
Necessitem un canvi de marc mental. Prioritzem-nos per ser més forts.
Deu mesures per revertir el declivi demogràfic amb l’autonomia.
Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Rep cada número, directe a la teva bústia
