Deixar de mirar a París, Tolosa o Montpeller per promoure una simbiosi política i industrial amb Barcelona.
Les famílies catalanes i arrelades haurien de ser la prioritat del «Pla 50.000» per l’habitatge.
Només la combinació de determinació invidual i acció col·lectiva salvarà la llengua i la nació.
Obviant la institució familiar, la interpretació de la realitat esdevé erràtica.
Si volem treballar a favor dels catalans, cal aclarir qui és català i qui no.
Les cultures antinatalistes es condemnen a la desaparició.
De la dissolució a la concentració de la catalanitat.
Inscriure's al Cens és un acte de sobirania mental que ens permet reconèixer-nos com a subjecte polític i vèncer la por davant del món.
Potser, per un cop, els catalans hauríem de ser la prioritat.
En aquesta transició cap a un nou marc cultural la resposta més intel·ligent és copsar el canvi i ser capaços de modelar-lo.
Encara queden anys per veure la llum al final del túnel. Aprofitem-ho.
La derrota del Procés va evidenciar la necessitat de reorganització del nacionalisme juvenil.
Rep cada número, directe a la teva bústia
